Les primeres hores del matí han estat un tant grises i fresques, produint una certa tristesa i malenconia.
El Parc Agrari del Baix Llobregat es troba al delta del riu Llobregat, en plena àrea metropolitana de Barcelona i en les seves fèrtils terres es conreen hortalisses i arbres fruiters. Ara a l'hivern hem pogut veure: faves, carxofes, coliflor, bròquil, cols, julivert, api, bledes i també algun enciam. Potser per el dia que avui feia, mentre passejàvem, ens hem fet la següent reflexió:
"Sembla increïble que encara puguem gaudir d'aquest espai que fa de pulmó de l'àrea metropolitana, de la seva terra, de la que encara s'extreuen rics fruits i produeix riquesa en les diverses empreses que hi tenen la seva activitat. 
Malgrat tot, aquest espai manté un fràgil equilibri amb el seu entorn: hi ha una pressió urbanística ferotge, amb diverses infrastructures, autovies, autopistes, línies de ferrocarril (incloent l'AVE) i l'aeroport, també hem de tenir en compte factors socials entre els quals el relleu generacional és gairebé nul, els robatoris són continus, els preus que es paguen als agricultors són simplement ridículs, els ciclistes i el senderisme se l'han fet seu, així mateix, hi ha factors mediambientals i activitats econòmiques que tampoc ajuden a la seva supervivència ; Can Dimoni és zona ZEPA (Zona d'Especial Protecció de les Aus) i també pertany a la Xarxa Natura 2000, hi ha granges amb ramats d'ovelles, centres de jardineria, hivernac
les, etc.
El Parc Agrari se'ns està morint i mirem cap a l'altre costat, com ha passat en altres ocasions amb altres temes vitals per a la societat com el dret a un habitatge digne, a un treball, etc.
D'altra banda encara podem mantenir aquest difícil equilibri amb el seu entorn; entorn que entenem necessari per a la seva supervivència en el futur.
Quan veiem gent que conrea en terra de ningú, al costat de la línia del ferrocarril uns horts minúsculs, quan existeix el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat que intenta preservar i promocionar els usos agrícoles i el seu entorn natural, és quan veiem que encara hi ha esperança.
Però atenció, amb això no n'hi ha prou per garantir la continuïtat del parc agrari, necessitem la complicitat de la ciutadania i la implicació de les diferents administracions: ajuntaments de la zona, Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Govern de
la Generalitat, Govern espanyol i el Parlament Europeu.
No podem seguir mirant a l'altre costat i que el parc agrari es mori, es degradi lentament, perquè no hi ha relleu generacional i que la pressió urbanística triomfi. Necessitem el parc agrari i el parc agrari ens necessita per poder sobreviure.
Sobreviure amb les basses de Can Dimoni, també necessàries, les activitats econòmiques relacionades amb el camp (jardineria, bestiar, etc.) i amb els inevitables trens i avions"
Coneguem el parc agrari, exigim a les diferents administracions que protegeixin el parc i inverteixin els que sigui necessari, aportem idees per a la seva preservació, apostem per un model urbanístic sostenible i no pel continu de ciment!
Malgrat tot, aquest espai manté un fràgil equilibri amb el seu entorn: hi ha una pressió urbanística ferotge, amb diverses infrastructures, autovies, autopistes, línies de ferrocarril (incloent l'AVE) i l'aeroport, també hem de tenir en compte factors socials entre els quals el relleu generacional és gairebé nul, els robatoris són continus, els preus que es paguen als agricultors són simplement ridículs, els ciclistes i el senderisme se l'han fet seu, així mateix, hi ha factors mediambientals i activitats econòmiques que tampoc ajuden a la seva supervivència ; Can Dimoni és zona ZEPA (Zona d'Especial Protecció de les Aus) i també pertany a la Xarxa Natura 2000, hi ha granges amb ramats d'ovelles, centres de jardineria, hivernac
les, etc.El Parc Agrari se'ns està morint i mirem cap a l'altre costat, com ha passat en altres ocasions amb altres temes vitals per a la societat com el dret a un habitatge digne, a un treball, etc.
D'altra banda encara podem mantenir aquest difícil equilibri amb el seu entorn; entorn que entenem necessari per a la seva supervivència en el futur.
Quan veiem gent que conrea en terra de ningú, al costat de la línia del ferrocarril uns horts minúsculs, quan existeix el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat que intenta preservar i promocionar els usos agrícoles i el seu entorn natural, és quan veiem que encara hi ha esperança.
Però atenció, amb això no n'hi ha prou per garantir la continuïtat del parc agrari, necessitem la complicitat de la ciutadania i la implicació de les diferents administracions: ajuntaments de la zona, Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Govern de
la Generalitat, Govern espanyol i el Parlament Europeu.No podem seguir mirant a l'altre costat i que el parc agrari es mori, es degradi lentament, perquè no hi ha relleu generacional i que la pressió urbanística triomfi. Necessitem el parc agrari i el parc agrari ens necessita per poder sobreviure.
Sobreviure amb les basses de Can Dimoni, també necessàries, les activitats econòmiques relacionades amb el camp (jardineria, bestiar, etc.) i amb els inevitables trens i avions"
Coneguem el parc agrari, exigim a les diferents administracions que protegeixin el parc i inverteixin els que sigui necessari, aportem idees per a la seva preservació, apostem per un model urbanístic sostenible i no pel continu de ciment!
Entrades
